top of page

Je monologue/ Je chante

1.Poupée de Beauvoir interpreta en directe les cançons de l'espectacle, excepte el playback de Forever my Love de Burt Bacharach, enregistrat per Jane Morgan. Els temes escollits són Josefina la criada, El piropo i La vaselina, del repertori d'El Molino, Miénteme, el bolero de Chamaco Domínguez i el cuplet Nena de Zamacois/Puche, popularitzat, entre d'altres, per Sara Montiel, a més d'un títol sorpresa.

2.Aproximació als monòlegs:-Monòleg 1. La vedette intel·lectual parla de si mateixa amb la propietat i la reverència pròpia d'una Núria Espert que es retroba amb el públic barceloní. Explica, en una digressió gairebé pròpia del teatre de l'absurd, per què només ha ballat i no cantat la cançó de l'obertura: la intensitat personal li impedeix fer bé les dues coses alhora. Només pot cantar-la o ballar-la, però no hi ha al món cap actriu capaç de fer les dues coses a la vegada amb l'exigència que ella es demana. -Monòleg 2. Com a artista polièdrica que és, la vedette protagonitza una enjogassada posada en escena televisiva en què comenta psicoanalíticament el videoclip de Britney Spears per a la cançó Hold me Against me. Així demostra una vegada més que el show-business no està renyit amb la intel·lectualitat.-Monòleg 3. La vedette comunica al públic que és una artista total: no només és requerida pel periodisme televisiu més inquiet del país sinó que també elabora el guió de les seves pròpies intervencions: perquè ella escriu. El mètode d'escriptura de Poupée de Beavoir ha estat un secret molt ben guardat que, tot i això, avui pensa revelar al públic barceloní en exclusiva. -Monòleg 4. La vedette també reflexiona sobre l'amor, però no ho fa per parlar d'homes sinó de la impossible "relació fraterna" amb un gos, aquell animal dissortat que una mala amiga va encarregar-li que cuidés, l'únic ésser viu al món que l'ha estimada prescindint del fet que és una diva planetària. -Monòleg 5. La vedette vol demostrar al seu pare que no és només un cos bonic sinó també una actriu dramàtica que entusiasma la crítica. Com que ja no s'escriuen textos a la seva alçada, ella mateixa ha adaptat el monòleg d'Eugene O'Neill Abans de l'esmorzar, on intepreta una actriu poc afavorida que treballa en figuracions i comiats de solter per mantenir un marit, i poeta, addicte al sexe anònim.-Monòleg 6. Mentre es prepara per cantar una de les cançons clàssiques del seu repertori -i que fa anys que ha negligit en les seves actuacions-, la immortal vedette relata biogràficament per què creu que el romanticisme ha popularitzat el fracàs a Occident. No creu que la solució sigui que els gais i lesbianes perpetuïn ara la monstruosa -segons ella- institució familiar, principal font de neurosis i malalties mentals...

bottom of page